Científics del CREAF mostren els efectes del canvi climàtic en un experiment de camp

Un equip internacional d'investigadors, dirigit pel professor Josep Peñuelas, del CREAF- UAB-CSIC, ha estudiat com influiran les condicions d'escalfament i de sequera previstes per a les dues properes dècades en les espècies vegetals d'Europa. Els resultats obtinguts il·lustren la complexitat de les respostes de la natura i fan preveure canvis estructurals i funcionals en els ecosistemes terrestres en un futur proper

Relacionen l'increment de CO2 amb el desplaçament dels boscos

Investigadors del CREAF relacionen l'increment del CO2 atmosfèric amb els moviments de les masses forestals perennifòlies, com boixedes, alzinars i pinedes. Els autors presenten arguments que relacionen l'augment de la concentració de CO2 a l'atmosfera amb el moviment d'aquests grans ecosistemes. L'objectiu d'aquest treball és fer una recerca científica que permeti entendre millor la interacció entre els boscos i el canvi global per determinar la millor manera d'integrar la gestió dels boscos com a estratègia de mitigació dels seus efectes

L'alteració de les estacions pot empitjorar els efectes del canvi climàtic per a la regió Mediterrània

Investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, institut adscrit a la UAB) publiquen un article a Science que analitza els efectes adversos del canvi climàtic a la regió Mediterrània. Donat que en els últims 50 anys la primavera arriba abans i la tardor acaba més tard, els arbres de fulla caduca prolonguen la seva activitat. Aquest fet incideix directament en aspectes com la captació de CO2, la disponibilitat d'aigua o l'emissió de metà a l'atmosfera, de manera que apronfudir en l'estudi dels canvis estacionals és clau per elaborar millors models climàtics.Investigadores del Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (CREAF, instituto adscrito a la UAB) publican un artículo en Science que analiza los efectos adversos del cambio climático en la región Mediterránea. Dado que en los últimos 50 años la primavera llega antes y el otoño acaba más tarde, los árboles de hoja caduca prolongan su actividad. Este hecho incide directamente en aspectos como la captación de CO2, la disponibilidad de agua o la emisión de metano en la atmósfera, de manera que profundizar en el estudio de los cambios estacionales es clave para elaborar mejores modelos climáticos.Researchers from the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF, a UAB-affiliated centre) publish an article in Science which analyses the adverse effects climate change can have on the Mediterranean region. The earlier arrival of spring and longer autumns than 50 years ago makes the leaves of deciduous trees prolong their period of activity. This directly affects aspects such as CO2 absorption, availability of water or methane emissions. Therefore more in depth studies on seasonal changes are essential for the creation of better climate models

Herbaria century record of increasing eutrophication in Spanish terrestrial ecosystems

Additional biological evidence is presented for the alteration of biogeochemical cycles by human activities. The leaf δ15N and the concentrations of nutrients in herbarium specimens of 24 species of vascular plants and 3 species of bryophytes collected in northern and eastern regions of Spain have substantially changed throughout the XX century. In the second half of the century, when anthropogenic nitrogen fixation and mobilization started to increase rapidly, leaf δ15N values started to decrease strongly, indicating that additional anthropogenic nitrogen is being retained in Spanish terrestrial ecosystems. The concentration of nutrients in vascular plants did not present any clear pattern, but there were increasing concentrations of N and other nutrients (P, K, and S) in the last decades in bryophytes, which are usually better biomonitors of airborne chemicals than vascular plants. Important consequences for ecosystem structure and functioning such as enhancement of the carbon sink or changes in community biodiversity and species distribution may be expected from this increase in eutrophication

Overview on current and past global changes in the Mediterranean ecosystems

Atmospheric increases in CO, and other greenhouse gases are the basis of Global Change. The effects on ecosystems are not yet well known. Effects on Mediterranean ecosystems are even less known. Some of the current knowledge on direct and indirect (through climate changes) effects on Mediterranean ecosystems is presented. Recent data from historical plant material are highlighted to discuss the biological changes already produced after several decades of Global Change.Els increments en les concentracions atmosfèriques de CO, i d'altres gasos hivernacle constitueixen la base de l'anomenat canvi global. Els efectes sobre els ecosistemes no són encara ben coneguts, i encara ho són menys els efectes sobre els ecosistemes mediterranis. Aquí es presenta una part dels coneixements actuals sobre els efectes directes i indirectes (a través dels canvis climàtics), i es destaquen les dades recents sobre material vegetal històric per discutir els canvis biolbgics ja ocorreguts després d'unes quantes dècades de canvi global

La fragmentació de les masses forestals redueix la seva diversitat genètica

Un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de la Universitat Autònoma de Barcelona, dut a terme per Alistair Jump, investigador postdoctoral, i Josep Peñuelas, professor d'investigació del CREAF i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha demostrat que la fragmentació de les masses forestals redueix la seva diversitat genètica.Un estudio del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de la Universitat Autònoma de Barcelona, llevado a término por Alistair Jump, investigador postdoctoral, y Josep Peñuelas, profesor de investigación del CREAF y del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ha demostrado que la fragmentación de las masas forestales reduce su diversidad genética.A study carried out by the Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF), at the Universitat Autònoma de Barcelona, undertaken by Alistair Jump, a postdoctoral researcher, and Josep Peñuelas, research professor at the CREAF and the Higher Council for Scientific Research (CSIC), has shown that the fragmentation of forest masses reduces genetic diversity

Effects of increasing levels of C02 and 02 derived compounds on biogeochemical cycles and shaping of the biosphere

Plants reduce C02 to molecular species of increasing energy content. These compounds are then moved by heterotrophic organisms through decreasing energy levels as the organic matter is returned to inorganic form by successive oxidations. Thus, C02 and 02 are the major substrates of biospheric reactions. Oxygen is toxic for anaerobic and, in excess, for aerobic organisms. Its toxicity is overcome by aerobic organisms by using it as an electron terminal acceptor in respiration and by developing biochemical defenses. It still determines phenomena such as anaerobiosis, the depth limit of higher aquatic plants, or bioluminiscence, and perhaps others like the diurnal vertical rnigration of zooplankton. Low photosynthetic efficiency in light use, shape and color of vegetation may result from the peculiar availability of light and C02. Therefore, slight changes in these factors would produce life shapes deeply alien to the world we now perceive. Atmospheric C02 levels have increased by about 70 Ilmol mor 1 over the past 240 years, as has been shown by ice core studies and Mauna Loa data. Parallel to this increase, sorne plant changes have already been found: an overall decrease from 121 % to the present-day 1 00% level in stomatal density, and from 144 % to present-day 1 00% leaf nitrogen content of 14 herbarium specimens of trees, shrubs and herbs collected over the last 240 years in Catalonia, a Mediterreanean area. Similar declines have also been reported in experimental studies on leaves of plants grown in enriched CÜ2 environments. Consequently the C/N ratio has increased in leaves which together with the decrease in the specific leaf area (SLA) may have consequences for herbivores, decomposers and ecosystems. Increases in oxygen-derived compounds, mainly ozone, have potentially large biospheric effects. Nowadays, they seem to play an important role in forest decline and sorne decreased crop productions, as has been shown in laboratory experiments. Increased photosynthetic rates are expected with increasing C02 levels in the decades to come, but regional ozone increase is expected to decrease plant production. Responses of ecological systems are however complex and difficult to predict. Finally, a possible change in photosynthetic efficiency, plant shape and color is speculated to be expected because of increasing C02 levels, and the role of anthropospheric activities in the balance between reduction and oxidation in the biosphere is emphasized

Vers una teoria global de defensa química en plantes : el cas de alcaloides

Els alcaloides són un grup de productes del metabolisme secundari altament divers i distribuït majoritàriament en les angiospermes. En les plantes se'ls atribueix com a principal funció la defensa química contra herbívors i patògens. Les plantes alcalòidiques es localitzen preferentment a les regions tropicals i acostumen a ser plantes de creixement ràpid i de vida curta. Les concentracions d'alcaloides, més elevades en determinats òrgans i en períodes concrets del desenvolupament de la planta, sembla que són determinades pels constrenyiments evolutius ocasionats pels recursos del medi on la planta ha evolucionat, per la història coevolutiva entre plantes i fitòfags i per l'ambient físic immediat de la planta, principalment pels nutrients disponibles durant el seu cicle vital. Diverses hipòtesis han intentat explicar la variabilitat interespecífica i intraespecífica de defenses tractant aspectes particulars d'aquests factors. Basant-nos amb dades de plantes alcalòidiques, en aquest article hem elaborat una síntesi de les hipòtesis precedents i discutim la necessitat d'anar cap a una nova teoria global de defensa química. Aquesta nova visió integradora determina un marc conceptual ampli que ens ajuda a interpretar el com i el perquè de la presència i de la diversitat actual de les defenses químiques en plantes.Alkaloids are a large and very diverse group of secondary metabolites found principally in angiosperms. They play a defensive role in plants against herbivores and pathogens. Alkaloid-bearing plants are usually short life plants and they are localized preferently in tropical regions. Alkaloid concentrations vary in different plant parts and different plant development stages. They are determined by resource evolution constraints, by coevolution history between plants and animals and by plant immediate resouce availability. We present a global synthesis of previous plant chemical defense hypothesis in order to stablish a conceptual framework to understand the qualitative and quantitative diversity of plant defenses, with special emphasis on plant alkaloids